Els partits de futbol de primera divisió es viuen amb gran afició al bar de la Vila Universitària de la UAB, però encara més si es tracta del Futbol Club Barcelona.
Un gran nombre de persones que viuen a la Vila són seguidores d'aquest equip català, i conviuen cada partit al bar "Frankfurt" que es troba sota del bloc F i que dóna a la plaça central que uneix banda i banda de blocs.
El dia més brutal de tots els que he viscut allà dins va ser el dilluns 29 de novembre, quan el Barça va jugar contra el Madrid al Camp Nou.
Vaig arribar al bar una hora abans del partit, pensant que d'aquella manera podria trobar lloc per seure ja que en aconteixements d'aquest tipus és gairebé impossible tenir cadira. La qüestió fou que allò ja estava ple. La gent feia hores que reservava seient. Fins i tot hi havia l'existència d'apunts sobre les taules, ordinadors portàtils, etc. Em vaig estranyar. "Porto des de les cinc de la tarda aquí fora, i per no perdre el temps he anat fent la feina de la uni", afirmà un "vilatà" conegut meu.
Els veïns vilatans estaren tota la tarda prenent posició davant la pantalla gran que el bar disposa per a poder veure els partits. Aquesta pantalla dóna a fora, però tot i així l'afició va persistir el fred. Algunes persones fins i tot amb mantes. Respecte a la gent de dins el local no els afectà les baixes temperatures del moment. Jo era a dins, però de peus.
Des de l'inici del "match" fins el final vaig estar en tensió. Una barreja de sentiments i sensacions es mesclaven dins meu. Estones de fred, estones de calor, nervis, ràbia, impotència, emoció, ganes de riure, ganes de plorar... Em costa posar un adjectiu al que els meus ulls estaven veient. Podria dir "increïble", "impressionant", però potser la paraula que millor complementa a aquest moment és "orgàsmic". Sí, crec que "orgàsmic" és la paraula clau que millor defineix el partit que vam viure milions d'aficionats aquell dia. Un 5 a 0 que sempre recordarem.
L'endemà, els diaris estaven replets de titulars del tipus "El Barça humilla al Madrid amb una golejada". El primer dels gols el va marcar Xavi gràcies a una passada d'Iniesta que li permeté quedar-se sol davant del porter del Real Madrid, Casillas. El segon gol el va fer Pedro. El tercer i el quart foren de David Villa. I finalment el cinquè, amb una jugada de Bojan, permeté a Jeffren enviar la pilota al fons de la xarxa.
El Barça va tractar al Madrid com un juguet, fent-lo anar amunt i avall, i desquiciats i rabiosos els jugadors "merengues", davant la situació de joc, no van poder controlar les emocions. Sergio Ramos va perdre els nervis i li va donar una patada molt dura a Leo Messi.
Els homes de Guardiola controlaren la situació amb gran superioritat davant als homes de Mourinho.
El partit del Barça fou un dels millors des de fa molt temps. I dic "Barça" perquè no tindria sentit dir "Barça-Madrid", ja que el terme "Madrid" queda totalment nul dins d'aquest context.
Interior del bar "Frankfurt" de la Vila Universitària de la UAB
Un partit històric
