PERIODISME D'INVESTIGACIÓ O INVESTIGACIÓ EN PERIODISME? (20 de gener del 2011)

Conferència sobre Periodisme d’investigació a la UAB

Jaume Reixach: “Lluitar per intentar canviar el món, informar per transformar”

El director del diari El Triangle motiva als estudiants de periodisme

Dilluns passat va tenir lloc a l’aula magna de la Facultat de Ciències de la Comunicació una xerrada sobre periodisme d’investigació. “El periodisme d’investigació és la precisió de qui ho ha fet, com ho ha fet, perquè ho ha fet. El periodisme normal conta coses i prou”, va explicar el professor i periodista, Pep Rodríguez. 

Segons Pep Rodríguez, els periodistes que investiguen, s’han de capacitar més que els periodistes normals. Per arribar a ser un bon periodista investigador s’ha de tenir capacitat analítica i de síntesi, valor per fer les coses i buscar fonts d’informació. “Quan comencem a fer un procés d’investigació no sabem mai allà on acabarem, i quant més sapiguem, més investigarem i més ràpid anirem. Perquè investigar és un procés dinàmic, canviant, i a vegades llarg”, va aclarir el mateix Pep. Posteriorment afirmà que el periodisme és una caixa d’eines, però el que importa és saber emprar aquestes eines per fer un tipus de periodisme documentat, amb el qual el ciutadà estigui cada vegada més interessat i informat. “Hem de parlar de periodisme d’investigació o d’investigació en periodisme?; investigar no és posar la “carxofa” a un senyor i transmetre; periodisme d’investigació no és tant un gènere, sinó una forma de viure i veure les coses; periodisme d’investigació no és buscar respostes sinó saber buscar preguntes!”, va insistir Rodríguez.

Segons Jaume Reixach, director del Triangle, el periodisme no és una feina sinó una vocació per ajudar a transformar el món i per assenyalar els responsables de les injustícies. “La llibertat és el motor de la raó de ser de la nostra feina”, afirmà el mateix Jaume. I insisteix als futurs periodistes que s’auto-organitzin i que no deixin mai que els censurin la paraula. “El periodisme és l’enemic de la censura!”, exclamà Reixach. La repressió sobre l’ofici periodístic i la falta de compromís de molts dels que el practiquen comporta una crisis mediàtica. Tal com explicava Jaume Reixach, la feina del periodista no té sentit si aquest no connecta amb la gent i actúa d’una manera conscient del que passa al seu voltant. “Mentre hi hagin periodistes que se la juguin, podrem guanyar la guerra; Lluitar per intentar canviar el món, informar per transformar! ”, remarcà Reixach. Però, segons Rodríguez, hom ha de ser crític, tenir capacitat d’anar molt més enllà, amb tot allò que li diguin. “S’ha de ser conscient de quina és la realitat però també de quines són les nostres capacitats per a arribar a les informacions”. Parlava sobre capacitats per investigar. “Hi ha periodistes que li diuen amor a allò que ha de ser sexe. Quan anem de “pijos” només som intermediaris d’informació”, va aclarir el mateix Pep, que va causar una forta reacció d’humor entre el públic de la sala. Les paraules d’ambdós periodistes s’anaven entrellaçant i formaren un diàleg indirecte entre ells fins donar per finalitzada la primera par del matí.

A la jornada s’hi va afegir Elisenda Villena, criminòloga, detectiu privada i directora de seguretat, la qual va explicar la seva feina com a detectiu i distingint-la de la feina que fan els periodistes d’investigació: “la diferència entre el detectiu privat i el periodista és que el segon publicarà, en canvi el primer actua en àmbit privat per un client el qual utilitzarà la informació en un jutjat; un periodista d’investigació pot investigar el que vulgui. Els detectius són d’àmbit més professional i privat”.

A partir dels rumors, els periodistes i investigadors aprofundeixen per tal d’esbrinar si aquests són certs o falsos, mai es fiaran del que algú digui si ells no en tenen un comprovant que demostri la seva validesa. A la vegada però, “es necessita valentia per investigar. S’ha de saber estar a per tot; s’ha de saber passar per desapercebut; S’ha de saber preguntar en català i respondre en castellà; s’ha de saber trobar la manera en què preguntar les coses”, va explicar Villena.

La detectiu és la responsable de l’agència d’investigació “Método 3”, on es treballa per arribar allà on ningú arriba. Aquesta tasca resulta molt dificultosa tant pel detectiu com pel periodista, i segons Pep Rodríguez, “és important tenir molts “primos” a tot arreu”, és a dir, tenir contactes que en determinats moments et facilitin la informació.

Aprofitant l’acte, Villena va entregar el Premi “Sabueso con método” per al millor treball de Periodisme d’Investigació del 2010. Tres ex-alumnes de la UAB, Noemí Badrenas, Susanna Cases i Elena Domingo van ser guardonades amb una placa cada una, pel seu projecte de final de carrera Amposta, el pacte no escrit..., una investigació sobre un cas de corrupció a Amposta, ciutat natal d’una de les integrants del grup.

Les tres guanyadores amb el guardó a les mans.

RESSENYA

Con faltas y a lo loco

¿Qué es la edición periodística?

La obra de Carmen Ferré Pavia, periodista y profesora de Comunicación en la Universidad Autónoma de Barcelona, da concepto a lo qué es editar un texto periodístico. 

Este libro nos cuenta sobre la edición periodística, que lleva a un estándar de calidad comunicativa. Esta tarea comporta una serie de pasos ante la información que debe ser transmitida a gran velocidad por los comunicadores, y son planificar esta información, jerarquizarla por orden de importancia, tener en cuenta sus aspectos éticos, y ser redactada correctamente en forma de noticia.

Actualmente, el joven periodista se ve ante las nuevas tecnologías, y el no tan joven también a diferencia que este último se tiene que adaptar a un cambio. Es muy importante el continuo aprendizaje del periodista debido a que este da a conocer al resto de personas unos hechos determinados y tiene que saber como hacerlo. Con faltas y a lo loco no se trata de un manual de estilo de un medio ni siquiera de un manual de estilo al uso, pero sí traza un perfil de editor e indica como este debe instruirse.

Ferré Pavia también establece los campos de acción de la edición periodística, con unos consejos básicos aplicables a cualquier medio o empresa. Se intenta definir el término “editor”, ¿quién es el editor?, digamos que en prensa sería el director literario de una publicación periódica o el jefe de cada sección de un diario. Esta es una idea anglosajona que considera al editor como la persona que decide finalmente los contenidos. La autora, a la vez hace una comparación con el léxico británico y constata que se denomina subediting y que no debe compararse con un simple copy o corrector literario. 

Esta primera parte del libro la remata exponiendo aspectos formativos de un editor, los cuales implican sus conocimientos, su forma de gestionar el trabajo, la rapidez, la creatividad y actitudes frente a la responsabilidad laboral como por ejemplo la colaboración y la justificación de decisiones.

Por lo que queda de las 175 páginas, y ya adentrándonos en la segunda parte de la obra, se empieza a profundizar en la idea de  “cómo se edita un texto periodístico”.

Lo primero del todo serán las faltas de ortografía las que se deberán corregir, si se da el caso. También se tendrá en cuenta el fenómeno de las lenguas de contacto, puesto que provoca la existencia de traducciones literales de una lengua a otra, ambas muy parecidas entre si, y dan como resultado una palabra no correcta. A la vez se examina la concordancia entre número, género o tiempo verbal, las formas verbales, las preposiciones y los pronombres. También el estilo y la gramática al momento de querer hacer una citación, y finalmente la puntuación.

Un aspecto que creo que es importante a resaltar es el hecho que la titulación es una tarea totalmente vinculada a los editores periodísticos. Por lo tanto este debe de tener en cuenta todos los elementos de titulación que no sólo son el titular, subtítulo y antetítulo. También destacados, los pies de foto, epígrafes, ladillos o intertítulos, sumarios... Se da una explicación breve de todos ellos para contrastar sus diferencias, y resaltar, posteriormente, que influyen en el aspecto visual de la noticia del diario.

Al final se centra en aspectos éticos del proceso informativo, como temas de machismo y de desigualdad social.

El trabajo que dio lugar a este libro, recibió en 1999 el Premio a la Investigación en Comunicación de Masas, y personalmente le daría otro premio por su gran utilidad para una joven aprendiz de este oficio, como lo soy yo.

Messi guanya la Pilota d’Or

Messi amb el trofeu a les mans

Lionel Messi és el jugador més jove de la història que repeteix amb la Pilota d’Or i agraeix aquest premi als barcelonistes i als argentins, i a tots els que li han permès estar en la gala celebrada al Palau de Congressos de Zuric i així poder ser considerat el millor futbolista del 2010, any en què el Barcelona s’ha coronat com un dels millors equips del món. Pep Guardiola ha estat qui li ha entregat la Pilota daurada.

Espanya com a vencedora del Mundial s’esperava que Xavi o Iniesta s’endugués el guardó.  El jugador de 23 anys tampoc s’esperava sentir el seu nom després que el seu entrenador obrís el sobre que contenia el nom del guanyador. La paraula "sorpresa" ha estat la més utilitzada pels mitjans de comunicació en assabentar-se'n de la notícia.

Xavi Hernández amb el 16,5% dels vots i Andrés Iniesta amb el 17,4 % s’han quedat amb la mel a la boca. Tot i així s’alegren pel seu company d’equip i l'han acompanyat al podi. El davanter argentí ha alçat el guardó atorgat per la revista France Football, amb un somriure a la boca i mirant al cel. 

Els tres finalistes han destacat la important tasca realitzada per La Masia, el centre on foren preparats de petits.

Un altre premi ha estat per el millor entrenador, i aquest vacil·lava entre Pep Guardiola, José Mourinho i Vicente del Bosque i al final ha estat “Mou” qui l’ha obtingut. 

També s’ha entregat el premi a la millor jugadora de l’any, i aquest ha estat per la brasilera Marta. Les altres dues candidates eren Fatmire Bajramaj i Birgit Prinz, les dues d’Alemania.

Xavi, Iniesta o Messi?

Els tres jugadors del Barça, Xavi Hernández, Andrés Iniesta i Lionel Messi, són els seleccionats per a obtenir la Pilota d’Or al millor jugador de l’any passat.

Xavi

La gala de la Pilota d’Or, que la FIFA celebra avui dia 10 de gener al Palau de Congressos de Zuric, es convertirà en l’alegria del Futbol Club Barcelona, que de fet ja la és. Un d’aquests tres futbolistes blaugrana serà guardonat en funció dels vots que rebi dels capitans i entrenadors de les seleccions nacionals i dels periodistes especialitzats. Guanyi qui guanyi, el premi anirà cap a casa.

Iniesta

Perquè la gala no afecti la preparació del partit de Copa del Rei de dimecres que serà contra el Betis, el FC Barcelona ha programat un viatge llampec a Zuric en col·laboració amb la FIFA, que li ha cedit dos avions amb destinació a aquesta ciutat suïssa.

L’enlairament ha estat efectuat aquest matí i la tornada serà en finalitzar la cerimònia de lliurament de premis.

Messi

A més de la Pilota d'Or, s'entregaran 7 premis més, entre ells el de millor entrenador del món al qual aspiren Pep Guardiola, Vicente del Bosque y José Mourinho.

I l'Onze de l'Any queda format per: Casillas; Maicon, Piqué, Lucio, Puyol; Sneijder, Xavi, Iniesta; Cristiano Ronaldo, Messi y Villa.

Valdés

El porter del Barça, Víctor Valdés, voldria que es repartíssin tres pilotes d’or, i diu que es sentirà orgullós de qualsevol que la guanyi. Tot i així té predilecció pel seu amic Andrés.

En breus sabrem qui és el canterà millor jugador del 2010...

Cristian Segura guanya el premi Josep Pla i Alícia Giménez Barlett el premi Nadal

El periodista barceloní Cristian Segura fou premiat per la seva obra 'El cau del Conill' en la 43ª edició dels premis Josep Pla. La narrativa és en català i Segura fa un retrat de la burgesia barcelonina de l’actualitat. Es basa en la família de Els Conill, que tenen una empresa de setrills a punt de fer fallida en aquesta època de mundialització que s’imposa. 

Cristian Segura treballa a la secció d'opinió del nou diari Ara i fou corresponsal del diari Avui del 2003 al 2010, a Berlín i a Pequín. També ha col·laborat en algunes revistes econòmiques internacionals.

L'escriptora de novel·la negra Alícia Giménez Bartlett ha guanyat el premi Nadal amb 'Donde nadie te encuentre'. La seva obra té com a escenari la postguerra espanyola, cap a 1956, i com a protagonista a una maqui coneguda com “La Pastora”, que va existir en la realitat amb el nom de Teresa Pla.

Cristian Segura y Alícia Giménez Barlett

En aquest 67è any de celebració del premi Nadal, s’havien presentat unes 284 novel·les.

Barlett és llicenciada en filologia estrangera i doctorada en literatura.

Pichi Alonso i Víctor Muñoz fan presència en una entrega de premis futbolístics a la UAB

Els ex jugadors de futbol i entrenadors van oferir ahir, dia 22 de desembre, una conferència a l’aula magna de la Facultat de Ciències de la Comunicació

Els blaugranes Ángel “Pichi” Alonso i Víctor Muñoz van fer presència a la entrega de premis de la primera edició de la Lliga de futbol de la Facultat de Ciències de la Comunicació. La competició, que englobaria el primer semestre dels alumnes competidors, ha constat en la combinació de partits de futbol i un treball comunicatiu. Cada equip ha creat la seva pròpia pàgina web on ha anat fent la crònica dels seus partits incloent-hi algunes imatges.

Amb un total de nou equips aquesta lliga ha estat duta a terme amb gran èxit i amb un final victoriós del “Atlético Che Guevara”. A la vegada que un integrant d’aquest equip, Santiago Tejedor, obtingué el premi de “pichichi” de La Lliga.

Un altre dels premis guardonats fou el de “l’esportivitat”, atorgat a las “Champiñones”, l’únic equip format tant sols de noies. El “Recreativo de Juerga” fou premiat per la confecció del millor blog amb el millor seguiment dels partits, i l’equip “Aston Birra” per tenir la millor afició.

Un últim premi inesperat fou pel director de la Vila Universitària, Claudio Montefuso, per tal d’agrair la seva col·laboració i confiança en el projecte. Cal dir que el terreny de joc era el camp de futbol de la Vila.

Atlético Che Guevara amb Pichi i Muñoz

Víctor Muñoz elaborà un discurs en el qual recolzava la idea de “coalició esportiva” i també explica quant n’és d’important la comunicació entre els jugadors d’un equip i el seu entrenador, posant de clar exemple a Pep Guardiola, entrenador actual del Futbol Club Barcelona. Tot i així contrasta que Guardiola va “començar la casa per la taulada”, sense gens d’experiència, i que la sort ha estat un factor decisiu del seu èxit. “L’aprenentatge continuu és la clau en l’èxit d’un mateix i va lligat amb la millora personal i professional”, aconsellà Pichi Alonso als futurs comunicadors presents en el públic.