PERIODISME D'INVESTIGACIÓ O INVESTIGACIÓ EN PERIODISME? (20 de gener del 2011)

Conferència sobre Periodisme d’investigació a la UAB

Jaume Reixach: “Lluitar per intentar canviar el món, informar per transformar”

El director del diari El Triangle motiva als estudiants de periodisme

Dilluns passat va tenir lloc a l’aula magna de la Facultat de Ciències de la Comunicació una xerrada sobre periodisme d’investigació. “El periodisme d’investigació és la precisió de qui ho ha fet, com ho ha fet, perquè ho ha fet. El periodisme normal conta coses i prou”, va explicar el professor i periodista, Pep Rodríguez. 

Segons Pep Rodríguez, els periodistes que investiguen, s’han de capacitar més que els periodistes normals. Per arribar a ser un bon periodista investigador s’ha de tenir capacitat analítica i de síntesi, valor per fer les coses i buscar fonts d’informació. “Quan comencem a fer un procés d’investigació no sabem mai allà on acabarem, i quant més sapiguem, més investigarem i més ràpid anirem. Perquè investigar és un procés dinàmic, canviant, i a vegades llarg”, va aclarir el mateix Pep. Posteriorment afirmà que el periodisme és una caixa d’eines, però el que importa és saber emprar aquestes eines per fer un tipus de periodisme documentat, amb el qual el ciutadà estigui cada vegada més interessat i informat. “Hem de parlar de periodisme d’investigació o d’investigació en periodisme?; investigar no és posar la “carxofa” a un senyor i transmetre; periodisme d’investigació no és tant un gènere, sinó una forma de viure i veure les coses; periodisme d’investigació no és buscar respostes sinó saber buscar preguntes!”, va insistir Rodríguez.

Segons Jaume Reixach, director del Triangle, el periodisme no és una feina sinó una vocació per ajudar a transformar el món i per assenyalar els responsables de les injustícies. “La llibertat és el motor de la raó de ser de la nostra feina”, afirmà el mateix Jaume. I insisteix als futurs periodistes que s’auto-organitzin i que no deixin mai que els censurin la paraula. “El periodisme és l’enemic de la censura!”, exclamà Reixach. La repressió sobre l’ofici periodístic i la falta de compromís de molts dels que el practiquen comporta una crisis mediàtica. Tal com explicava Jaume Reixach, la feina del periodista no té sentit si aquest no connecta amb la gent i actúa d’una manera conscient del que passa al seu voltant. “Mentre hi hagin periodistes que se la juguin, podrem guanyar la guerra; Lluitar per intentar canviar el món, informar per transformar! ”, remarcà Reixach. Però, segons Rodríguez, hom ha de ser crític, tenir capacitat d’anar molt més enllà, amb tot allò que li diguin. “S’ha de ser conscient de quina és la realitat però també de quines són les nostres capacitats per a arribar a les informacions”. Parlava sobre capacitats per investigar. “Hi ha periodistes que li diuen amor a allò que ha de ser sexe. Quan anem de “pijos” només som intermediaris d’informació”, va aclarir el mateix Pep, que va causar una forta reacció d’humor entre el públic de la sala. Les paraules d’ambdós periodistes s’anaven entrellaçant i formaren un diàleg indirecte entre ells fins donar per finalitzada la primera par del matí.

A la jornada s’hi va afegir Elisenda Villena, criminòloga, detectiu privada i directora de seguretat, la qual va explicar la seva feina com a detectiu i distingint-la de la feina que fan els periodistes d’investigació: “la diferència entre el detectiu privat i el periodista és que el segon publicarà, en canvi el primer actua en àmbit privat per un client el qual utilitzarà la informació en un jutjat; un periodista d’investigació pot investigar el que vulgui. Els detectius són d’àmbit més professional i privat”.

A partir dels rumors, els periodistes i investigadors aprofundeixen per tal d’esbrinar si aquests són certs o falsos, mai es fiaran del que algú digui si ells no en tenen un comprovant que demostri la seva validesa. A la vegada però, “es necessita valentia per investigar. S’ha de saber estar a per tot; s’ha de saber passar per desapercebut; S’ha de saber preguntar en català i respondre en castellà; s’ha de saber trobar la manera en què preguntar les coses”, va explicar Villena.

La detectiu és la responsable de l’agència d’investigació “Método 3”, on es treballa per arribar allà on ningú arriba. Aquesta tasca resulta molt dificultosa tant pel detectiu com pel periodista, i segons Pep Rodríguez, “és important tenir molts “primos” a tot arreu”, és a dir, tenir contactes que en determinats moments et facilitin la informació.

Aprofitant l’acte, Villena va entregar el Premi “Sabueso con método” per al millor treball de Periodisme d’Investigació del 2010. Tres ex-alumnes de la UAB, Noemí Badrenas, Susanna Cases i Elena Domingo van ser guardonades amb una placa cada una, pel seu projecte de final de carrera Amposta, el pacte no escrit..., una investigació sobre un cas de corrupció a Amposta, ciutat natal d’una de les integrants del grup.

Les tres guanyadores amb el guardó a les mans.