Els productes ecològics són millors?

Hi ha persones que creuen que els productes ecològics són més saludables i nutritius, però segons dades científiques es pot afirmar que no hi ha diferències en el contingut vitamínic entre les fruites i verdures orgàniques i les de tipus convencional. Segons INFOMED, Xarxa de la Salut de Cuba: "els aliments ecològics disminueixen l'exposició a pesticides però no tenen un valor nutritiu més gran que els produïts amb tècniques convencionals, segons un article publicat a Annals of Internal Medicine”. Decidir consumir aquest tipus de productes pel fet que aportin quelcom millor per la salut és una equivocació. L’únic nutrient que destaca entre els productes orgànics és el fòsfor, però no és de rellevant importància per la salut de l’ésser humà. No hi han estudis que afirmin clínicament que els aliments orgànics siguin més saludables que els que no ho són, ja que els professionals necessiten resultats més significatius i que suposin un canvi més gran per la salut de les persones.

La quantitat de pesticides utilitzats en productes orgànics és menor que la utilitzada en productes convencionals, amb la diferència que els pesticides utilitzats en uns són naturals i en els altres són sintètics. Això no exclou el risc de ser contaminats tant per uns productes com pels altres. No és tant de quin tipus siguin els pesticides sinó la quantitat que s’utilitza d’aquests. Tot i així, no té res a veure l’aportació nutricional amb la possibilitat de ingerir bacteris juntament amb el que menges.

Tots aquests aspectes ataquen a l’altra vessant, els aliments modificats genèticament o també anomenats transgènics. Se’ls acusa de ser menys saludables, menys nutritius i d’afectar negativament la natura. Portem molts anys consumint-ne sense saber-ho. Als envasos dels productes no s’indica si són o no transgènics, però possiblement sí que digui si són ecològics. Això ens du a pensar que potser no interessa a les empreses transmetre el primer concepte al client, que optarà per no comprar el producte ja que té una visió negativa del concepte “transgènic” oferta pels mitjans de comunicació. Fins al dia d’avui no han sorgit efectes negatius per la nostra salut que siguin considerats conseqüència d’ingerir aliments transgènics.

El tema va més enllà de la salut, decantant-se així a qüestions econòmiques. Els transgènics faciliten més quantitat d’aliments i fan que s’estalviï en terrenys, però actualment es fa un ús dels productes químics de manera sistèmica i abusiva. Estem parlant d’extrems que no són bons. Si s’utilitzessin de manera selectiva, com un complement de l’agricultura convencional, seria molt més rentable per l’empresari, que estalviaria en la compra de productes químics, i pel client, que accediria a un aliment de preu inferior però de bona qualitat. Renunciar a la tecnologia moderna no és necessari. És a dir, ni per excés ni per defecte. Trobar un terme mig per tal de proporcionar bons aliments i en gran quantitat seria possible, essent assequibles per la majoria de la gent.

Alimentos Km 0, la cocina de proximidad

La moda por la cocina llamada “de kilómetro cero” está en auge en nuestro país. Algunos de los mejores restaurantes han optado por la iniciativa de preparar sus platos con las primeras materias que le ofrece la tierra en un radio inferior a 100 kilómetros. Este concepto se puede asociar al movimiento Slow Food, nacido en Italia y fundado por Pero Carlo Petrini, que combina el placer con el conocimiento, el arte de degustar y saborear, todo lo contrario que nos supone el concepto de Fast Food. La Asociación Slow Food expresa que “sostiene la necesidad de la educación del gusto” y se posiciona en contra del fenómeno de la “macdonaldización”.

Del mismo modo que se otorgan las “Estrellas Michelín” también se otorga la categoría “Cocina Kilómetro”. Estos deben tener un mínimo de cinco platos en su carta que sean elaborados con los ingredientes que cumplan las condiciones ya mencionadas. Podríamos considerar ecochefs a los cocineros fieles a la cocina de “Km 0” por su vínculo estricto a los productos ecológicos. Su respeto por el medioambiente define su tipo de cocina como gastrobotánica, intentando un distanciamiento con el desarrollo industrial y los fertilizantes químicos.

La accesibilidad a la “Cocina Kilómetro 0” mejora para aquellos que tienen sus restaurantes a las periferias, de este modo pueden cultivar sus propias verduras y hortalizas. El ecochef Oriol Rovira del restaurante “Els Casals”, también conocido “el payés del siglo XXI”, explica en su página web que en su establecimiento ofrecen tanto platos típicos como cocina innovadora y trabajan con productos de su finca o de los alrededores. En Vancouver (Canadá) también se desarrolla este tipo de cocina por el Chef Peter Roberstone ofreciendo en sus menús la mejor calidad a través de estos productos ecológicos y sostenibles. Según Valentí Mongay, coordinador de los cocineros españoles del movimiento Slow Food, en un artículo publicado el pasado 5 de marzo en La Vanguardia, explica que “siempre debemos regirnos por el principio de proporcionar platos buenos, limpios y justos: buenos de sabores; limpios porque su producción no daña el medio ambiente, y justos porque se recompensa al productor; recibir una caja de verduras o de frutas de alguien cercano y no obtenerla de manos de un comercial o un transportista sin que se sepa de dónde viene”.

Traer los productos de otros continentes provoca una cantidad abrumadora de emisión de CO2 debido a su transporte, la cual cosa no tiene sentido teniendo el mismo producto al lado de casa. Lo que está en juego es la calidad del producto final, la mejora del gusto y los beneficios para la salud de las frutas y verduras, a la vez que se transmiten los valores de la proximidad a través de lo natural extraído directamente de la tierra.

Paguen justos per pecadors

La vaga general del 14 de novembre convocada pels sindicats obrers de Comissions Obreres (CCOO), Unió General de Treballadors (UGT), Unió Sindical Obrera (USO), Confederació General del Treball (CGT) i STEPV-Intersindical, va acabar, segons dades del Ministeri de l’Interior, amb 142 detinguts a nivell de tot l’Estat. A Catalunya es registren dades de 29 persones ferides, 12 de les quals són Mossos d’Esquadra i la resta manifestants.

La persecució de la policia a la vaga anterior va ser dura i ja s’esperava quelcom semblant en aquesta, però es tenia l’esperança que el seu comportament no fos tant violent vers la gent que es manifestava de forma pacífica. Els Mossos van fer una neteja notable dels carrers de Barcelona a base de cops de porra i trets de bales de goma. Segons l’associació Stop! Bales de goma, aquestes tenen un pes de 90 grams, poden arribar a una velocitat de més de 200 metres per segon i són considerades armes “menys letals” si les comparem amb les de foc. Tot i així, tenen prou potència per malferir qualsevol dels òrgans vitals de les persones.

Un comunicat del Govern de la Generalitat destaca que “la vaga s’ha desenvolupat amb normalitat tret d’algun incident aïllat”. A la darrera vaga general, dos nois van perdre un ull, i fins i tot van haver d’extirpar la melsa a un home. A la vaga general del “14N” han tornat a passar casos semblants a causa d’utilitzar aquests projectils de manera desmesurada. A Tarragona hi va haver un cas d’un nen de 13 anys mal ferit d’un cop de porra al cap sense motiu. Paguen justos per pecadors, i rebre informació d’aquest tipus no evoca a pensar que la vaga s’hagi dut a terme amb normalitat, tal com s’afirma al comunicat de la Generalitat. És totalment immoral i antidemocràtica la reacció que ha tingut la policia vers els manifestants, els quals tenen tot el dret a expressar-se lliurement (segons l’article 19 de la Declaració Universal dels Drets Humans). És veritat que l’acte policial pot ser difícil de dur a terme, ja que s’ha de vetllar per l’ordre i impedir els possibles delictes, i s’hagi d’utilitzar la força per aconseguir-ho. Però, sempre s’ha de respectar el dret internacional de reunió i manifest i el de llibertat d’expressió que parlàvem abans.

Es protestava contra la política econòmica del Govern centrada en les retallades en Educació i Sanitat, cosa que ataca directament a l’estat del benestar i les polítiques socials;  contra la precària situació lligada a l’augment de la taxa d’atur que ha passat del 20,33% a 25,02% en els últims dos anys (segons dades proporcionades per l’Institut Nacional d’Estadística); contra l’increment de l’IVA que afecta directament al sector del comerç, contra la dictadura dels mercats, contra el pagament del deute, etc. Els motius de manifest de la veu del poble són llargs i porten un ressentiment de fons. 

Catalunya, terra de vins

Els Països Catalans són màxims exportadors de vi de qualitat arreu del món, ara bé, quan parlem de qualitat a què ens referim? La resposta recau en dos factors essencials dels quals depèn el resultat final d’un vi: el clima i el sòl. Les vinyes de l’Empordà reben aquestes dues condicions de manera favorable, per la qual cosa es va establir la seva “Denominació d’Origen” (l’any 1975 amb DO Empordà- Costa Brava i finalment el 2006 DO- Empordà). Ja des d’èpoques antigues les comarques de l’Empordà estaven considerades com a terres vinícoles de prestigi. Actualment, sembla que falti certa conscienciació per part dels restauradors a l’hora de treure partit als nostres vins.

Els restaurants ofereixen la carta de vins on tant sols pots llegir-hi uns tres amb DO catalanes i la resta del llistat són totes DO de la Rioja, Ribera del Duero, Navarra, etc., és en aquestes situacions on un mateix s’adona de la falta de consideració que rep la nostra terra. Segons indiquen enòlegs experts, 7 vins amb DO catalanes destaquen dins els 20 millors del món; i segons la pàgina web de la Generalitat de Catalunya en un informe sobre exportacions de vins de Catalunya elaborat per l’Observatori Espanyol del Mercat del Vi per encàrrec de l’Institut Català de la Vinya i el Vi (INCAVI): “el 2010 va ser un any bo per a les exportacions del sector vinícola català, amb una forta recuperació particularment en vins de major valor”, és a dir, els vins de Catalunya se’n van de viatge a l’estranger i nosaltres ens bevem els de fora. Resulta sorprenent com en locals gastronòmics de Barcelona no es trobin pràcticament cap dels vins de les onze denominacions d’origen catalanes com ara DO Penedès, DO Priorat, DO Tarragona, DO Alella, DO Terra Alta, etc., i estiguin col·locats al cap davant de la llista com a millors  recomanats les DO de la resta d’Espanya i altres països.

Tot just els propietaris d’alguns restaurants es posen les piles i comencen a treure el seu provincianisme. Segons explica Jordi Bort, director de l’Institut Català de la Vinya i el Vi, en una entrevista publicada a la pàgina web Vadevi.cat: “Hi haurà un gran creixement del consum de vi català a Catalunya”. En la mateixa publicació s’informa sobre l’anàlisi realitzat per la DO Penedès, la qual “ha guanyat vendes a Catalunya i en exportació però a la vegada les ha perdut a la resta de l’Estat”. El mercat del vi té alts i baixos i ara és quan el consum de vi català hauria d’augmentar allà on s’ha creat. Ja va essent  hora de valorar i treure partit del que és nostre.

Els Manel aconsegueixen posar dempeus al públic del Festival Jardins de Cap Roig.

El concert també ha comptat amb la presència sorpresa del grup d'havaneres Port Bo

El grup Manel va presentar ahir a la nit al Festival Jardins de Cap Roig el seu darrer treball '10 milles per a veure una bona armadura' en una gira d'estiu que recorrerà gran part del territori català abans de fer la propera parada al festival Portalblau de l'Escala (Alt Empordà). El concert d'ahir va comptar també amb la presència damunt l'escenari del grup d'havaneres 'Port Bo', una sorpresa per a la majora dels assistents que els van rebre amb entusiasme. El toc humorístic el va donar el teloner 'Espaldamaceta', que va intentar combinar la comèdia, mitjançant lletres enginyoses, amb la música de la seva guitarra clàssica. 

Els Manel van protagonitzar ahir a la nit gran part del concert celebrat al Festival Jardins de Cap Roig però no van ser els únics artistes que van formar part de la vetllada. El concert va ser iniciat per Juan José González (conegut amb el nom artístic de 'Espaldamaceta'), que amb només la seva veu i una guitarra de niló va defensar el seu disc. El cantautor va interpretar algunes cançons i va donar un toc humorístic al contingut, explicant algunes anècdotes que van fer sonar més d’una rialla entre el públic espectador. 

A part de cantar i tocar la guitarra, González va desenvolupar una espècie de monòleg assegut enmig del escenari i fins i tot va aconseguir fer cantar al públic. Passats uns trenta minuts van aparèixer, vestits de manera informal, els components del grup Manel. Només arribar a l'escenari van donar la benvinguda al públic, primer amb una cançó i tot seguit, Guillem Gisbert, la veu principal del grup, va pronunciar unes paraules de presentació. Gisbert va comparar al grup amb grans figures com Julio Iglésias i Sting, cantants que en altres moments han estat protagonistes del mateix festival i que en l'actualitat són reconeguts com a músics mítics.

Manel i el grup d'havaneres Port Bo al Festival de Cap Roig

Cançons del seu primer disc com ara “Ai, Dolors”, “Al mar!”, “Dona estrangera”, i del nou disc, “Benvolgut” i “Boomerang”, van fer alçar al públic dels seients i aplaudir al ritme de la seva música.

Quan semblava que el concert finalitzava i els primers espectadors començaven a abandonar les seves localitats, han aparegut damunt de l’escenari el grup d’havaneres Port Bo, anomenats pels components de Manel com “els tres homes de camisa rosa” fent referència a la seva indumentària. La reacció entre els presents fou de sorpresa i ràpidament es van tornar a engrescar al presenciar la fusió de veus entre Manel i Port Bo. La vetllada va finalitzar amb una sorollosa ovació per part del públic, visiblement satisfet amb el concert.




Enllaç: www.aragirona.cat/noticia/80180/els-manel-aconsegueixen-posar-dempeus-al-public-del-festival-jardins-de-cap-roig