Xavier Mas de Xaxàs: “la vida del periodista no sempre és un camí de flors i violes”
Xerrada a la UAB sobre la visió personal d’un enviat especial a Tunísia
 |
| Xavier Mas de Xaxàs |
El periodista i llicenciat en Història Contemporània, Xavier Mas de Xaxàs, ahir va explicar als estudiants de primer de Periodisme de la UAB la seva vivència a Tunísia durant la setmana passada en plena situació de conflicte.
El cronista del diari La Vanguardia, i a la vegada professor d’aquests estudiants va mostrar una visió de la seva professió molt pròxima a la realitat. “La vida d’un periodista no és sempre un camí de flors i violes”; ha afirmat Mas de Xaxàs, el qual va ser enviat especial a Tunísia per tal d’informar sobre la revolució social que estava vivint el país i que encara perdura. La feina es trobava al carrer: anava caminant a tot arreu per tal de buscar la notícia, preguntava a la gent que anava trobant i a la tarda feia la crònica de la jornada. “És important fer contactes des del primer moment que arribes allà”, ha afirmat Xaxàs. El segon dia va aconseguir un contacte: un “chamanis” que el va rebre a casa seva. Havia estat un important activista que fins i tot havia fet vagues de fam, i que també havia estat a la presó. A partir d’aquest primer contacte en passes a tenir-ne d’altres, que amb sort i persistència pots aconseguir que t’ajudin a aconseguir la informació que busques. “La sort és un factor molt important”, ha explicat Xaxàs.
A partir del tercer dia va començar a prendre un ritme de treball molt més intens, estant al carrer de les 9 del matí a les 5 o 6 de la tarda, i després escriure, però “mai t’has de deixar portar pel desànim ni el cansament”, ha insistit Xaxàs. Al vespre mirava les notícies per saber si havia passat alguna novetat, i si era així, trucava a la secció de tancament del diari per afegir la informació. El dijous va ser un dia clau: funeral per un jove mort. En les següents manifestacions els policies van fer un ús indiscriminat dels cartutxos de gasos lacrimògens, i van ferir de mort un fotògraf que estava situat a primera línia.
"A Tunísia no hi havia oposició organitzada", explicà Mas de Xaxàs. Per això, van començar a fer grups a Facebook amb identitat falsa. Feien vídeos sobre abusos de poder i l’estat va tancar la web Youtube i altres però va deixar obertes les xarxes socials Facebook i Twitter. Aquesta censura va ser executada per por que les revoltes de Tunísia s’estenguessin per altres països del Magreb. El món àrab va actuar amb precaució per evitar que el descontentament social i les queixes per l'encariment dels productes bàsics s'inflamessin com ha passat a l'excolònia francesa.
